Començo avui una sèrie d'artícles en els que analitzaré la publicitat de determinats productes, llegint entre línies para captar el missatge que ens volen transmetre, transcrivint la lletra petita (aquella que passa a tota velocitat per la part inferior de la nostra tele) per veure què ens intenten ocultar, etc.
Començo analitzant la campanya de publicitat de Banc Sabadell anomenada “Converses sobre el futur”, concretament del seu producte Compte Expansió, tot i que en aquesta ocasió no ens centrarem en el producte en sí, sinó en el missatge que, posat en boca de famosos, ens volen transmetre els amos d'aquest banc a través de la seva agencia de publicitat habitual: SCFP.
Per aquesta campanya s'han triats duets de famosos que representa que tenen una conversa espontània entre ells parlant del futur, els duets triats que han acceptat fer publicitat per una entitat bancària en els temps que corren són els següents:
Luis Rojas Marcos i Estrella Morente
Inocencio Arias i LoquilloGeraldine Chaplin i Luz Casal
Oriol Bohigas i Jose Corbacho
Pep Guardiola i Fernando Trueba
Les converses tenen una durada variable que va des dels 15 fins als 20 minuts, i es van agafant talls d'aquestes converses para fer diferents versions dels anuncis en un cuidat aspecte en blanc i negre, a on es combinen plans generals de perfil amb primers plans dels rostres del personatge que parla o escolta, d'aquesta forma en un anunci un dels personatges parla mentre l'altre escolta i assenteix, mentre que en l'altra versió s'inverteixen els papers. Aquests són alguns dels talls seleccionats i que s'emeten actualment per televisió (febrer 2012):
Luis Rojas Marcos i Estrella Morente
“Sense esforç és impossible”
“Sense esforç és impossible”
LRM: –Ningú arriba a on tu has arribat sense practicar, no?
EM: –Impossible, sense l'esforç és impossible mestre. I en qualsevol cas, si hi ha algun cas, que jo no el conec per descomptat, no sé si vostè el coneixerà, jo no conec cap cas de que, sense esforç, s'hagin aconseguit grans coses, però en qualsevol cas seria una casualitat banal i sense emoció
“Esforçar-se és gaudir”
FT: -Però esforçar-se és gaudir, és com l'escalador, que puja a una muntanya, dius "això és patir", "no, és plaer", ho ha triat ell, és dur, passarà fred, va a tenir accidents, però està fent alguna cosa, és a dir, que gaudeix no? Llavors jo crec que quan no hi ha esforç no es gaudeix saps? Fins i tot per lligar no? cal l'esforç no? si no...
PG: -No té sentit
“La casualitat no existeix,
s'hi ha d'estar perquè succeeixi”
IA: -Jo personalment, jo he tingut una sort enorme, és a dir, jo no hagués estat res del que he estat si... jo he estat com diuen els anglesos o els americans "al lloc adequat en el moment adequat". I puc explicar l'anècdota de quin va ser el meu salt a la fama, entre cometes, i va ser per pura sort, però això a la vegada això, la sort no val sola
L: -Cal buscar-la
IA: -És clar, s'ha de buscar, i després si t'encarreguen una cosa has de fer-la amb serietat
L: -La casualitat no existeix, cal estar-hi
Hi ha massa talent,
hi ha talent per tot arreu”
LC: -Del que sí estic segura és que si t'esforces aconsegueixes alguna cosa del que vols, no sé si tot, no sé si la meitat, però alguna cosa, segur. Si et quedes de braços creuats ...
GC: -No
LC: -No
GC: -El meu pare deia, em deia "El talent no és res, hi ha massa talent, hi ha talent per tot arreu", diu "Treballa, treballar, treballa, mata't a treballar"
La resta d'entrevistes senceres es pot veure aquí.
ESFORÇA'T i TREBALLA
o
TREBALLA i ESFORÇA'T
I ens ho diu un banc! Per no parlar del missatge de descartar el talent que ens brinda Geraldine Chaplin, talent imprescindible en la majoria de projectes emprenedors. A més, el missatge és ple de contradiccions, ja que el mateix Inocencio Arias reconeix que ell va triomfar gràcies a la sort, però immediatament reconeix de forma incoherent que la sort no val sola. Les persones que triomfin gràcies a la sort o al seu talent, si no ho fan amb esforç, segons la cantaora Estrella Morente els seus èxits seran casuals, banals, i sense emoció.
M'imagino a un dels més de 5 milions d'aturats de l'estat espanyol mirant qualsevol d'aquests anuncis i m'imagino com li han grinyolar les dents quan escolta a Geraldine Chaplin reproduir una de les frases que li deia el seu pare Charles: "Treballa, treballar, treballa, mata't a treballar". On? s'han de preguntar...
D'altra banda, la conversa més interessant i coherent sobre el futur la mantenen l'arquitecte Oriol Bohigas i l'actor José Corbacho, però el vídeo en format anunci no està disponible ni l'he vist emès a la televisió. Serà perquè en els 23 minuts de conversa no apareix ni la paraula esforç ni la paraula treball, de manera que no han pogut aprofitar aquest material per al missatge que volen transmetre. És més, rescato aquesta frase de José Corbacho: "...em passa més al contrari, dius els meus plans serien no tenir res, com menys responsabilitats puguis tenir sembla que seràs més feliç". Una frase d'aquest estil no l'escoltaràs mai en un anunci de televisió, no promou el consumisme. Una altra frase més, aquesta d'Oriol Bohigas quan és interrogat per Jose Corbacho en preguntar-li què li diria si es trobés al jove Oriol, al que aquest respon: "El que li diria si pogués és una cosa molt conservadora i molt acadèmica, però... estudia més i treballa menys".
Vosaltres creieu que només gràcies a l'esforç i al treball és com va arribar a succeir Josep Oliu Creus al seu pare Josep Oliu Pich en la direcció general del banc? Creieu que gràcies a l'esforç i al treball és com els bancs guanyen milions d'euros cada trimestre? Sí, potser sí, gràcies a l'esforç i al treball dels milers de treballadors d'aquestes entitats, que han de vendre la seva ànima al diable per endollar-li al client el producte financer de torn que l'indiquen des de direcció. Això, mentre els de dalt juguen a les apostes monetàries amb els nostres diners, per liquidar dividends i blindar pensions vitalícies.
Anem a comprovar l'esforç i treball necessari que ha de fer el banc per aconseguir la seva matèria primera: d'entrada se la demana al seu majorista, que li ven la mercaderia a l'1% d'interès, no hi ha transport, no hi ha manufactura, i no existeix un valor afegit que li doni el banc al producte final. Després el banc pot vendre aquesta mercaderia pujant el tipus interès un 400% o un 600%, tant se val, si tampoc hi ha banca pública com a alternativa, és un monopoli com el que tenen les petrolieres pactant els preus de la gasolina.
I quin és el risc d'aquest negoci? tots els negocis tenen el seu risc, si jugues en les apostes monetàries i surts perdent, no pots recolzar el muntant monetari que se suposa que disposes i molta gent podria perdre tots els seus estalvis, amb el que s'hauria de ser molt prudent en les inversions. Però... què és el millor? el millor d'aquest negoci, i és en part el que fa que es gestioni amb tanta frivolitat, és que si el negoci va malament... el teu govern et rescata! ¿Algú ha vist això en altres negocis? és a dir, el govern amb els diners aportats pels contribuents regala (que no presta) diners al banc en fallida perquè, de nou, segueixin jugant, segueixin liquidant beneficis, i segueixin blindant-se pensions milionàries a costa nostra.
En resum, em sembla indecent que una entitat bancària ens intenti transmetre el missatge d'ESFORÇA'T i TREBALLA amb el panorama actual, causat en gran part per culpa dels bancs i de la seva avariciosa gestió.
